Una cadira, un pensament, un silenci, un moment..., tot va passant despresa però la cadira immòbil espera, respira i viu el caliu que l'envolta. Ella és allà i jo aquí, perduda en aquest món, la miro, voldria seure però no m'hi assec. Però tot i així estic tranquil·la, ella sempre hi serà i en el moment que estigui a punt de caure sé segur que m'acollirà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario