A normal


Moltes paraules, totes escrites, algunes força enrevessades, qui les pot entendre? Hi ha algú a l'altre costat d'aquest llibre ple d'històries?


Una lluna, com si fos de formatge, però no de qualsevol formatge, d'aquell que té forats, amb rius d'aigua salada perquè els seus habitants van haver de marxar i, al marxar no van parar de plorar... (del Màrius, ara, un gran amic).

LA CADIRA


Una cadira, un pensament, un silenci, un moment..., tot va passant despresa però la cadira immòbil espera, respira i viu el caliu que l'envolta. Ella és allà i jo aquí, perduda en aquest món, la miro, voldria seure però no m'hi assec. Però tot i així estic tranquil·la, ella sempre hi serà i en el moment que estigui a punt de caure sé segur que m'acollirà.

TRES GOTAS



La lluvia bien escuchada tiene una melodía especial al caer del cielo, suena con dulces notas al ser movida por la ligera brisa que a veces ni tan siquiera podemos sentir y, mientras esas gotas caen desarraigándose del cielo con cierto delirio cantan y danzan invisibles a nuestro ojo, que muy a menudo por este estrés en el que nos rodeamos lo perdemos, a la visión y al oído. Aprovecha, escondido detrás de las cortinas podrás mirarlas porque cuando no se sienten observadas lo harán sin disimulo y, seguro, mucho mejor. Flotan en constante movimiento y juegan entre sí dejando el azul detrás de ellas. El sol luce orgulloso y más nítido después de disfrutar de ese agua que lo limpió. Naturaleza sabia que sin mano alguna lo hace todo sin más y, a veces, hasta incluso, como ya te dije antes, mucho mejor. Bellas, bailan esas tres gotas que un buen amigo me prestó.